COMPETÈNCIA LITERÀRIA


Aquest és un concepte que actualment no té una definició clara i precisa, sinó una barreja d’opinions d’autors que l’han estudiat. Alguns autors coincideixen en el seu origen, ja que el deriven del concepte que Chomsky va definir com competence. la qual permetia la sistematització de les dades. Com aquest concepte tenia moltes mancances, després de diversos estudis, es va arribar a la hipòtesi de que la competència literària era una específica capacitat humana que possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels seus efectes. (Bierwisch, 1965).
Este concepte es defineix com a la capacitat humana específica que possibilita tant la comprensió com la producció de estructures poètiques, narratives... No està considerada una capacitat innata en les persones, sinó que el seu desenvolupament ve condicionat per diversos factors sociolingüístics, històrics, estètics... Per això es pot considerar com el procés de desenvolupament de capacitats i destreses aconseguides per l’alumne, resultat de la combinació dels coneixements literaris i sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, i del domini cognitiu, lingüístic i emocional.
Encara que aquesta és una de tantes definició que hi ha, cada autor té un punt de vista diferent per a definir aquesta competència. Per exemple, Van Dijk (1977) entenia aquesta competència com a la capacitat o l’habilitat que tenen les persones per a interpretar i produir textos literaris. Per altra banda, Aguiar e Silva (1980), la defineix com a un saber que permet produir i comprendre textos, el model dels quals sols s’elaborarà adequadament mitjançant la gramàtica literària del text i no la de la frase, a més afix que és un saber complex que el lector adquireix a partir de la lectura de textos literaris, per la via cultural, la qual comprèn temes, fets intertextuals i codis mitològics en una comunitat social.   
Des d’un altre punt de vista, Fish (1989) defineix aquest concepte com el resultat d’interioritzar les propietats del discurs literari (des de les tècniques i elements retòrics fins a la teoria dels diferents gèneres que la formen), a partir de la nostra experiència com a lectors.  Per contra, aquest autor defensa que delimitar les activitats que un lector literari competent podrien considerar-se insuficients, ja que tot dependrà del nivell de dificultat o dels requeriments que pot determinar un text.  
Després de llegir l’entrada de literatura infantil i juvenil, es possible arribar a la conclusió que aquesta competència està formada parcialment per les obres de literatura infantil i juvenil, ja que aquestes són les primeres manifestacions escrites amb les quals l’individu accedeix a la cultura del seu grup social i el formen com a lector, encara que al principi no es tenia clar que tingueren un caràcter literari complet, es va estudiar com afectaven al seu desenvolupament i es van adonar que la literatura que llegien no sols els servia per a millorar la competència literària sinó també com a experiències que es convertien en aprenentatges. Per altra part, els individus necessiten aquesta competència  per a la seua vida quotidiana i no sols per a situacions de recepció literària, els textos que envolten a l’individu, en els senyals, els anuncis publicitaris, les revistes, la televisió... també activen la seua competència literària, a través dels actes de comunicació i relació socioculturals.
A pesar d’aquestes deduccions, no cal oblidar que l’adquisició d’aquest competència és un llarg procés que comença a l’etapa dels primers lectors, i va millorant fins a l’etapa de sistematització, reflexió i desenvolupament de les capacitats metaliteràries. Els alumnes han de saber interpretar els textos més enllà del seu significat superficial a partir d’habilitats pràctiques i de pensament crític. 

Referències:
Aguiar e Silva, V. M. (1980), Competéncia lingüística e competencia literaria; trad. castellana, Competencia lingüística y competencia literaria, Madrid: Gredos.


Ballester, Josep; Ibarra Noelia. (2014). Competencia literaria. Recuperat de: http://dinle.usal.es/searchword.php?valor=Competencia%20literaria

BIERWISCH,M. (1965): “Poetics and Linguistics” citat a POZUELO,J.M. (1988): Teoría del lenguaje literario, Madrid, Cátedra, pàg.66

Colomer, Teresa. (1994). L’adquisició de la competència literària. ARTICLES de Didàctica de la Llengua i de la Literatura. 37-50.
 
Fish, S. (1989), «La literatura en el lector: estilística afectiva», en Warning, R. (ed.), Estética de la recepción, pp. 123-162,Madrid: Visor

 
 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Home roig, gos pelut i pedra redona. Rondalla

RESSENYA PRÀCTICA 18: KAFKA I LA NINA QUE SE'N VA ANAR DE VIATGE

GÈNERE NARRATIU