LITERATURA DE TRADICIÓ ORAL

  En termes generals, podem definir la literatura de tradició oral com el conjunt de narracions, poemes i textos d’intencionalitat literària, que s’han tramés de manera oral al llarg del temps.  Anys, molts anys enrere, quan la majoria de la població no tenia accés a la cultura escrita, o fins i tot, no s’havia inventat l’imprempta, el coneixement es transmetia de generacions en generacions en forma de mites, llegendes, contes, cançons, etc.

  Entre les característiques que identifiquen aquest fenómem, destaquen les següents. En primer lloc, la literatura de tradició oral està sotmesa a patir variacions al llarg del temps. També es caracteritza per abordar temes, qüestions o tècniques relacionades amb les costums del lloc en què es desenvolupa. D'altra banda, un fet molt cridaner d'aquest tipus de literatura és que generalment no hi ha autors coneguts, és anònima. Tot i això hi ha autors, com els Germans Grimm, Hans Christian Andersen, o fins i tot Enric Valor en l'àmbit valencià, que s'encarregaren de fer un recull de una gran quantitat de mostres de literatura de tradició oral. Normalment, aquest tipus de literatura es difonia en festes, llocs rurals, reunions familiars o comunitàries...

  Lingüísticament es caracteritza, d'una banda per la utilització d'un llenguatge senzill i pròxim al poble. També per usar gestos i diferents entonacions, emfatitzant la comunicació no verbal.I per últim per una prevalença de l'acció sobre la resta elements, com la descripció, amb la fi de no desviar l'atenció de qui escolta.

  M'agrada especialment aquesta cita de Georges Jean, qui profunditza en el valor dels contes com mitjà per a desenvolupar la imaginació infantil i la reflexió pedagògica : «... se encuentra donde se cruzan los sueños activos de los poetas y las historias nacidas en las profundidades de la vida popular». (Jean,1979)