LITERATURA INFANTIL

Per a començar a parlar sobre allò que és literatura infantil, cal dir que és una definició que ha causat una gran controvèrsia al llarg dels anys, ja que és un concepte realment complex i que encara no té una definició concreta, ja que hi ha diversos punts de vista. 

Tot i que el seu origen no està molt clar, autors com John Morgenstern (Morgenstern, 2001), tracten de demostrar l’existència d’aquest tipus de literatura abans del segle XIX, amb el naixement de la impremta i la normalització de l’escolarització, on es comencen a fer visibles les diverses necessitats lectores dels nens, diferents de les dels adults. Altres autores com Adams (Adams, 1998), parlen de “literatura infantil medieval”, cosa que ens fa pensar que realment és un tema que ha anat tenint la seva importància al llarg de la història. 

Si volem començar a definir el terme de literatura infantil, cal dir que alguns autors, com ara Perricoli o Cervera, consideren que la literatura infantil és allò que ha d’interessar al xiquet, és a dir, que li provoqui un plaer al llegir-ho i que a més, tingui una finalitat educativa. No obstant, això, cal dir que no tots els llibres que tenen un component educatiu s’adscriuen a aquesta literatura, ja que hi ha llibres didàctics que abusen de les característiques formals i, per tant, no encaixen bé en aquest tipus de literatura. Però, tot i això, tampoc cal caure en error de creure que qualsevol llibre dirigit a nens és literatura.

Tot i que quan pensem amb literatura infantil, se’ns venen al cap algunes àrees concretes com ara la fantasia, la imaginació, l’estil o el llenguatge, s’han de tenir en compte altres perspectives, com ara la forma (Moreno, 2003) o els temes (Borda Crespo, 2002).

Cal dir, que el fet d’afegir el terme “infantil” a la literatura, marca la diferència respecte als altres tipus, ja que aquesta va destinada a un lector concret, és a dir, als infants, els quals s’estan iniciant en la literatura i la seva competència comunicativa està evolucionant de manera exponencial. Per aquest mateix motiu, ha d’adaptar-se a la seva capacitat i a més, provocar interès i curiositat, ja que la literatura infantil i juvenil “es una literatura con objetivos” (Perriconi, citat en (Valriu i Llinàs, 1994), el principal objectiu de la qual és incitar a llegir i formar futurs bons lectors. No és, per tant, una literatura sense més.

Així doncs, del que es tracta és d’adequar la literatura per a aquelles persones que s’estan enfrontant al repte que suposa la vida i a més, començant a ser lectors. És a dir, fer que aquests comprenguin tot allò que es vol transmetre perquè el llenguatge, la forma i l’estructura en general estan vinculats a la competència lectora dels infants. Podem esmentar aquí això que afirma Mendoza, (Mendoza Fillola et al.,1999) sobre les obres de literatura infantil:  “ son obras iniciáticas al mundo de la cultura literaria y a otros tipos de valores culturales” (p.11)

Però, és important esmentar el concepte “crossover” (llegir obres que no han estat destinades per a l’edat del lector) ja que, tot i que el lector model són els infants, no hem d’excloure els adults, perquè aquests, anteriorment han segut nens, i a més, són en l’actualitat crítics d’aquest tipus de literatura, compradors, editors i el que és més important, actuals lectors d’aquesta. 

Mínguez López, Xavier. (2012) La definición de la LIJ desde el paradigma de la Didáctica de la Lengua y la Literatura. Anuario de Investigación en Literatura infantil y Juvenil 10.