EDUCACIÓ LITERÀRIA

   El concepte “educació literària” prové del concepte d´ensenyança de la literatura i es pot definir com una nova corrent didàctica basada en la intervenció educativa que reben els lectors per obtenir la capacitat de saber llegir, és a dir, l’ensenyança d’uns coneixements que permeten desenvolupar les habilitats i competències necessàries per la comprensió de la comunicació literària. <<La finalidad formativa de la educació se puede resumir en la formación del lector competente>>, així pretén explicar quina és la funció de l’educació literària el projecte per l’educació literària en Itàlia del Seminari della ricerca Dillis (1986). De tal manera, quasi tots els autors arriben a la conclusió que l’educació literària és l’aprenentatge necessari per crear lectors actius, i per aconseguir aquesta formació els lector han d’adquirir una sèrie de components a nivell de lectura i a nivell escrit. Estos autors pretenen mostrar que no es necessari que hi haja a l’obra un component moralista per considerar-se educació literària. Malgrat l’opinió d’aquests autors i han altres on sí que veuen la necessitat d’un component moralista per poder considerar-se educativa eixa intervenció, però són una xicoteta minoria. Per això, es pot considerar tota obra literària com a part de l’educació literària perquè qualsevol obra pot ajudar al lector al seu desenvolupament i a establir conceptes literaris desconeguts per a d’ell. Fent referència al què ens diu l’autor Mendoza sobre les obres juvenils i infantils que (Mendoza Fillola et al., 1999) <<son obras iniciáticas al mundo de la cultura literaria y a otros tipos de valores culturales>>.

   Així doncs, centrant-se en el què defineixen la majoria dels autors com educació literària podem observar que, com a lector, es necessari desenvolupar la familiarització i seguretat amb el text, al mateix temps que adquireix una representació coherent del sentit del text, i com a lingüista deu desenvolupar la capacitat per caracteritzar i situar el text literari en el àmbit lingüístic, de la forma que obtén com a propis aspectes específics del text. D’aquesta forma, l’educació literària crea la base amb l’objectiu que el lector adquira unes competències d’ús lingüístics, però aquest objectiu té la necessitat de contemplar una proposta metodològica i que articule pràctiques educatives i activitats escolars.  Referint-nos a aquestes activitats escolar, cal remarcar que no ha tingut la mateixa continuïtat la literatura infantil que la literatura juvenil, ja que a la literatura infantil es pot comprovar un gran interès al llarg de la historia al voltant d’aquesta intervenció educativa, però per contra, la literatura juvenil, com fenòmens ja regulat i normalitzat, ha tingut intervenció educativa a partir del S.XIX. Però, al igual que amb el temps han considerat la literatura juvenil com intervenció educativa, també han ampliat el significat amb l’ampliació de nous gèneres literaris i la varietat d’enunciats. Aquests fets, han produït en el concepte d’educació literària una evolució i, per contra, han ocasionat en ell una complexitat major i una dificultat en aconseguir la finalitat la qual havíem parlat abans. Per això, al mateix temps que l’escola  deu encarregar-se de l’aprenentatge d’una lectura escrita, ha de garantir  una educació literària que amb el temps ha evolucionat i ens proporciona la base per el desenvolupament d’un lector competent.


Referències: MÍNGUEZ (2011) La definición de la literatura infantil desde el paradigma de la Didáctica de la lengua y la literatura
                     COLOMER. 1991. De la enseñanza de la literatura a la educación literaria