RESSENYA PRÀCTICA 18: KAFKA I LA NINA QUE SE'N VA ANAR DE VIATGE

Quant a la tertúlia que vam realitzar sobre qualsevol llibre  que tingués un valor emocional per a nosaltres, cal dir que la majoria de persones explicava el seu inici en la lectura quan la seva família els hi explicava contes abans d’anar a dormir. En el meu cas, a banda de llibres com Tina la superbruixa, considero que la meva educació literària va començar a formar-se amb el llibre Kafka i la nina que se’n va anar de viatge. Aquest llibre, és un dels molts que Jordi Sierra i Fabra ens ha llançat, sent aquesta obra guardonada amb el Premi Nacional de Literatura l’any 2007. Referent a la editorial, és la Empúries, i la col·lecció és La Via Làctia.

He escollit aquest llibre perquè conta una llegenda, o més ben dit una història real que va viure el propi Franz Kafka en trobar-se a una nena que plorava perquè havia perdut la seva nina. Aquest escriptor, condemnat per la tuberculosi, enlloc d’ignorar-la, inventa una aventura literària, explicant-li a la nena que la seva nina havia marxat de viatge per tot el món, i que, fins i tot, s’havia enamorat i havia trobat la felicitat. Així doncs, l’escriptor passa a ser un carter de nines, ja que li porta aquelles cartes que la nina li escriu a la protagonista Elsi, des dels diversos llocs que va visitant.

A banda de ser una obra molt entretinguda, el que em sembla més curiós és que aquesta aventura va ocórrer realment, tot i que les misterioses cartes de la nina cap a l’Elsi, mai s’han trobat. D’aquesta manera, crec que Jordi Sierra i Fabra ha recuperat un gran relat, ple de màgia i a més, ens endinsa en una història dintre d’una altra història. Amb això, vull dir que mentre se’ns explica la vida del nostre carter de nines a Berlín, alhora, hi ha una història paral·lela, que és la nova vida de la nina de la protagonista. 

Considero que és una molt bona opció per a tractar-lo a l’escola, ja que en cap moment s’abandona la imaginació, la fantasia i la tendresa, que és, en part, allò que constitueix a cada nen. Per aquest motiu, m’agradaria destacar la següent cita: “Els petits volen creure. Necessiten creure. En el seu món no existeix, encara, la desconfiança humana.” (pàg.23). No obstant, cal dir que no només podem observar en aquesta obra trets màgics i ficticis, sinó també les emocions de les persones, com ara que en el propi Kafka, perdut en un clima de tristesa i amargura degut a la seva malaltia, aflorés el sentiment d’empatia, tendresa i al final afecte cap a la nena. Així doncs, mitjançant aquesta història, es podria tractar en l’aula una educació en valors, com ara el respecte i la comprensió (com quan la seva companya de vida Dora en un principi no entén per què perd el temps escrivint aquestes cartes per a una nena), la generositat i sobretot, l’amistat.

A més, al rellegir-lo, m’he pogut adonar de com d’important és dur a terme aquelles coses que realment estimes i t’apassionen, ja que Kafka, en la història, va optar per escriure única i exclusivament per a una nena i que, probablement, han estat els escrits més sentits que ha pogut realitzar mai, ja que eren de tot cor. Això em recorda a la següent cita, on la nina li escriu a la protagonista que no ha d’estar trista: “Viure representa anar sempre cap endavant, aprofitar cada moment, cada oportunitat i cada necessitat” (pàg. 53). Per tant, podríem considerar que Kafka comença a viure en l’última etapa de la seva vida, ja que es deixa portar pels seus sentiments.

D’altra banda, des d’un punt de vista una mica més crític, m’agradaria afegir que Jordi Sierra i Fabra no utilitza uns personatges a l’atzar, sinó que pren com a referent al gran Franz Kafka, escriptor jueu del segle XX, considerat un dels més influents de la literatura universal. El fet de comentar l’existència d’aquest autor en classe, pot causar interès en els nens, ja que poden voler descobrir aspectes interessants de la seva vida, de qui era, de les seves obres... D’aquesta manera, es podria començar a treballar la competència literària dels alumnes i fomentar lectures que puguen suposar un esforç literari per tal de millorar-la i formar-la de manera globalitzada. Respecte a això últim, m’agradaria tractar aquí el concepte “crossover”, és  a dir, aquella literatura que tot i tenir un “lector model”, és llegida per persones a les quals, en un principi, no hi anava destinada. Crec que és fonamental no limitar la competència lectora dels alumnes, sinó més bé el contrari, ampliar-la i tractar-la obertament, adaptant-la però sense limitacions. A més de tot això, considero que és una obra que tot i que convida a la reflexió intrapersonal, té un llenguatge clar, precís i fàcil d’entendre amb aclariments que el propi autor fa durant la història, ja que en la major part del llibre, s’està dirigint a la nena.

Finalment, m’agradaria esmentar que potser, aquesta història no atrau a tothom, però, com diu Jordi Sierra i Fabra: “El que va passar és tant bonic en si mateix que la resta tant se val” (pàg.148).