P.18: Ressenya LIJ escrita de tertúlia de LIJ

Una de les obres de literatura infantil i juvenil que hem tingut ocasió de llegir durant el transcurs de l’assignatura és L’ull de la mòmia, un llibre, tal com veurem, molt recomanable per a fomentar l’hàbit i el gust per la lectura dels xiquets i xiquetes. 

 L’autor d’aquesta obra és Jesús Cortés, un escriptor nascut a Torrent que des que inicià la seua carrera ha fet nombroses publicacions de la mà de l’editorial Bromera, entre les quals destaca: Les confessions de Titus Burns, La Mansió del Terror, No em pots dir adéu i L’ull de la mòmia. Aquestes dos últimes han estat guardonades amb el Premi Bancaixa i el Premi Vicent Silvestre, respectivament.  El llibre, tal i com hem assenyalat, pertany a l’editorial Bromera, concreament a la seua col·lecció d’obres de LIJ anomenada el Micalet Galàctic, i conta la història de Max i les inoblidables i intrèpides vacances que passa junt amb el seu iaio, el Professor Esteve i dos amics, Diana i Manel. 

L’aventura s’inicia amb la visita de tots els protagonistes al Museu Municipal, ja que la tomba d’Amenhemet III, un antic faraó, corre el risc de ser furtada. Max, en contemplar la mòmia, no pot resistir-se i toca un dels seus ulls, i cau sobre ell una terrible maledicció, que només podrà detindre si destrueix l’ull del faraó. Pel  contrari, morirà.  Però Abdelkader, un famós i perillós lladre, amb l’ajuda dels seus sequaços, furta la mòmia d’Amenhement. Així que Max, el Professor, Diana i Manel emprenen diversos viatges fins Egipte per tal de recuperar la mòmia i destruir la maledicció. Finalment, després d’una intensa lluita i fugida d’Abdelkader, aconsegueixen recuperar l’ull de la mòmia i salvar a Max. 

 Pense que el valor fonamental d’aquesta obra és el poder de crear lectors. És una història trepidant, divertida i d’aventures que et manté enganxada fins les últimes pàgines. L’angoixa i intriga que genera el desconèixer si Max podrà salvar-se o no, fa que no pugues parar de llegir fins conèixer el desenllaç. A més, ofereix una lectura fàcil i amena. Aleshores, pot resultar un bon llibre per tal de iniciar els infants en la lectura i que desenvolupen el gust per aquesta. 

 D’altra banda, considere que l’obra ofereix diversos recursos per tal de treballar de manera transversal junt amb altres matèries. Per exemple, en les àrees de geografia i història, estendre i reforçar el coneixement sobre l’Antic Egipte. Aprendre sobre els rituals religiosos de la cultura egípcia, conèixer els seus monuments funeraris, les tasques desenvolupades pels arqueòlegs...

 Però tal vegada el més interessant és aprofitar aquesta lectura per a fomentar la reflexió crítica amb els alumnes. La trama del llibre i el comportament dels seus personatges ofereixen diversos temes susceptibles de ser discutits a l’aula. Per exemple, les pors de Manel, com són enfrontades per ell mateix i com és tractat pels seus amics. També, la curiositat de Max, l’amistat, la lleialtat... També podria abordar-se l’escassa aparició de personatges femenins en la història (només una xica entre els protagonistes i en tota la història). 

  Una de les qüestions que més m’ha cridat l¡atenció després de la lectura d’aquesta obra, és que empra un esquema de personatges i una caracterització d’aquestos molt recurrent en la LIJ. Un xic,quasi adolescent com a protagonista principal. Valent, curiós, decidit... Un amic més poregós, indecís i inseguir però disposat a tot pel seu amic. D’altra banda, l’amiga, la més sensata del grup, intel·ligent, analítica i amb una gran capacitat de deducció. I per últim un adult que ajudarà a tots els nens en les seues aventures. Tal i com ja vaig assenyalar a la tertúlia que celebrarem sobre aquesta lectura, aquest patró es dóna en nombroses novel·les juvenils, com és el cas de la saga de J.K. Rowling, Harry Potter. Els protagonistes de L’ull de la mòmia em recorden molt a Harry, Ron, Hermione i Hagrid. 

  Aquest aspecte també podria resultar interessant ja que pot aprofitar-se per tal de treballar l’escriptura i la inventiva. De fet, és semblant a una de les tècniques que exposa Gianni Rodari a la seua obra Gramática de la fantasía. Se pot proposar als alumnes un esquema de personatges semblant al que ofereix l’obra i que inventen una història diferent. 

 Per tant, em sembla que L’Ull de la mòmia és una obra entretinguda i interessant en tant que pot incentivar el gust per la lectura en els joves i que compta amb nombrosos aspectes que poden ser aprofitats com a recursos a l’aula.