RESSENYA P26: EL CÀNON DE LA LIJ

En aquesta ressenya mostrarem un breu anàlisis dels punts claus que van aparèixer en la tertúlia que es va realitzar a classe, on vam tractar el cànon de la literatura infantil i juvenil i la seua repercussió en els alumnes. 

Primer que res és molt important aclarir alguns conceptes claus que van aparèixer en la tertúlia realitzada a l’aula. Per què fa al cànon literari, aquest es podria definir com a la llista d’obres literàries destacades que utilitzem per a fomentar tant l’hàbit lector en els més menuts, com una millora de la competència literària. Aquesta està definida com a: “el conjunto de saberes que permite actualizar diversas obras; pero esos saberes dependen, en gran medida, de las experiencias lectoras previas y de las inferencias generalizables que, sobre el discurso literario, haya sido capaz de sistematizar el lector.” (Mendoza: 2008). A partir d’aquesta definició podem valorar la importància del cànon literari. 

Altre concepte és el cànon obert, aquest és molt semblant a l’anterior, però amb una distinció i es que en aquest cànon hi trobem obres que no solen canviar be perquè les trobem influents per als nens o bé perquè els ajuden a adquirir un hàbit de lectura i altra part que va variant depenent de les necessitats dels membres d’un grup, ja que cada xiquet és diferent per la qual cosa és difícil utilitzar un mateix cànon per a diferents classes. Així ho defineix l’expert Antonio Mendoza: “La selección de los textos y la determinación de un canon de formación literaria son facetas de un mismo aspecto del diseño del currículum; la concreción de los modelos literarios que constituyen la base formativa de la educación literaria. Esta concreción enlaza con la funcionalidad determinante que supone la fijación o la definición de un canon escolar centrado en producciones de la LIJ.” (Mendoza: 2008)

Una vegada aclarida aquesta principal diferència anem a tractar alguns dels temes que van donar peu a l’aportació de noves idees amb els seus conseqüents arguments a favor i en contra. Un tema molt controvertit va ser el de defensar si el cànon literari havia de estar format per clàssics o per llibres amb històries més contemporànies als seus lectors. 

Per una part és veritat que si aconseguim que un xiquet es senta identificat en un llibre és més fàcil que motive el seu iterés per la lectura, per això és important que els llibres estiguin ambientats en èpoques contemporànies als lectors per poder facilitar la comprensió de les referències espacio-temporals que sovint apareixen en es obres. 

Però per altra part, la importància dels clàssics fa que la seua presència en el cànon literari siga necessària, ja que per alguna raó aquestes obres són diferenciades de la resta i considerades clàssics. Cal destacar que en aquesta posició es situava la major part dels membres de classe, aquesta gran diferència de persones ens fa veure que els clàssics ens han ajudat molt i per això volem que els nostres alumnes també es beneficien de les seues aportacions. 

Els clàssics com a tal no es poden llegir a primària, ja que el seu lèxic i la seua trama els resultaria molt difícil de seguir, per la qual cosa s’han escrit moltes adaptacions d’aquestes obres, per a que els nens encara que no les pugen descobrir i entendre de forma completa, si que siguen capaços de conèixer l’argument. La lectura de clàssics ajuda a desenvolupar l’hàbit lector, l’intertext  i altres elements de la competència literària, a més, els clàssics al formar part de la cultura i de la història d’una zona, en moltes altres obres apareixen referències a ells, les quals sols es comprenen si almenys els coneixes. 

En contraposició, encara que els clàssics són molt importants en el procés de la iniciació a la lectura dels més menuts perquè presenten un equilibri entre la qualitat literària, la qual no es troba en tots els llibres infantils i juvenils, el interès que causa en els lectors i el repte cognitiu que els suposa, ja que encara que a un xiquet li agrade molt un llibre si aquest no li suposa un repte a superar, la seua competència literària no millora i per tant el nen no te un progrés en la adquisició del llenguatge. 

Cal remarcar que la majoria de clàssics que s’han adaptat per a xiquets o aquells que els solen recomanar pertanyen al gènere narratiu, deixant a un costat altres gèneres tan valuosos com la poesia o el teatre. Aquesta mancança produeix que quan els xiquets creixen, veuen la poesia com a un gènere avorrit i difícil d’entendre, ja que no l’han tractat des de ben menuts i per tant el veuen com una cosa estranya i llunyana a ells. D’altra banda, molts alumnes quan escolten la paraula teatre de seguida els ve a la ment les representacions que es realitzen físicament per actors, ja que per desgràcia són els exemples més comuns que tenen d’aquest gènere. 

Aquest és un tema que juntament amb la falta de presència d’autors d’altres regions del planeta fan que moltes propostes dels cànons occidentals deixen molt que desitjar per a millorar la comprensió global dels alumnes, els quals han de comprendre que existeixen altres cultures i altres tradicions a part de la seua, al igual que aquesta iniciativa també seria beneficiosa per a disminuir el racisme i el menyspreu que alguns xiquets mostren cap a alguns dels seus companys solament per ser diferents a ells. D’aquesta forma també s’aconsegueix que els alumnes estrangers es senquen més identificats amb els personatges i les històries que es conten. 

Per tant com a conclusió, m’agradaria remarcar el valor dels clàssics no sols com a primeres lectures, sinó que és molt important una relectura dels mateix, ja que aquests sempre amaguen nous matisos i nous enfocaments que en altres lectures no te n’havies adonat. Però sense oblidar que també han d’estar presents exemples d’altres gèneres i autors, els quals pertanyen a altres cultures diferents a la occidental.

Bibliografia: 

Mendoza Fillola, Antonio. (2008).La renovación del canon escolar. La integración de la literatura infantil y juvenil en la formación literaria. Ed. De la universidad de Barcelona. 

Recuperado en la biblioteca virtual de miguel de cervantes: http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc1r771