P. 20: RESSENYA LIJ ESCRITA DE LECTURA LLIURE LIJ SEGONS CRITERIS

L’assignatura de Formació Literària per a Mestres m’ha donat l’oportunitat de recuperar un dels llibres més importants de la meua infància. Es tracta del còmic de la sèrie de Mortadelo i Filemon titulat Los Mercenarios. 

 Aquest llibre es tracta d’un còmic pertanyent a la sèrie de historietes de Mortadelo i Filemón, dos personatges que són agents d’un cos de intel·ligència espanyol, anomenat la T.I.A, i que viuen aventures d’allò més gracioses i extravagants. L’autor d’aquestes historietes és Francisco Ibáñez, un “historietista” català creador d’altres sèries com Rompetechos o 13, Rue del Percebe. Concretament, compte amb una edició que pertany a la col·lecció “Grandes del humor”. 

 Los Mercenarios conta en clau d’humor que la República de Percebelandia corre un gran risc perquè Cefalopodia, un país pròxim a aquest, vol envair-la. Per això, Cefalopodia contracta uns mercenaris, és a dir, soldats que lluiten a canvi de diners. Per contra Mortadelo i Filemón, sota les ordres de Chirimoyo II, el president de la República, tracten d’evitar que eixos perillosos soldats aconseguisquen els seus objectius. 

 En primer lloc, aquesta història té un important valor emocional per a mi ja que va ser una de les primeres històries que vaig llegir per mi mateixa. Però més encara perquè fou un dels llibres que més vegades vaig llegir en mon pare. De menuda em costava molt dormir sola. Així que un dels meus pares, normalment mon pare, m’acompanyava cada nit a la meua habitació i estava una estona en mi, bé llegint, bé contant-me històries. Era un moment de tranquil·litat i molt feliç per a mi.  M’encantava llegir amb ell els còmics de Mortadelo i Filemón, em feien molta gràcia i em divertia moltíssim amb tots es disbarats que els dos famosos agents acabaven fent. I també perquè comptaven amb poc text i moltes il·lustracions colorides i molt humorístiques també. Aquest, Los Mercenarios, era un dels meus preferits. Me’l vaig acabar sabent quasi de memòria. Moltes nits, quan mon pare me’l llegia, de tant en tant se mig adormia, i començava a inventar-se coses o a dir altres que no tenien res a veure amb la història, i sembre estava corregint-lo sense necessitat de veure el còmic. 

 Deixant de banda el valor emocional que aquest llibre té per a mi, pense que és un llibre amb un alt valor per a l’Educació Literària en tant que pot crear molts lectors, com va ser el meu cas. És una història, com ja he explicat, senzilla, en clau d’humor i molt divertida que de segur que fa passar una estona molt entretinguda als xiquets. D’altra banda, les il·lustracions i el poc text també són un element que fa molt atractiu aquest còmic de Francisco Ibáñez. I per últim, pense que és un llibre que pot rellegir-se a mesura que vas cresquent, i que, no sols continuarà fen-te la mateixa gràcia que de menut, sinó que seràs de capaç de captar les crítiques o burles que fa, algunes referències... Però també tot açò, o certa part,  pot ser explicat pels pares o educadors i així resulta ser una lectura doblement enriquidora. 

  Per tant, Los mercenarios, és una lectura que recomanaria tant pel valor emocional que pot tenir per als infants, com pel valor literari que conté en tant que creador de futurs lectors.