RESSENYA P27: LLEGIR PER A CRÉIXER

   Llegir per a créixer, guia pràctica per a fer fills lectors. Aquesta és l’obra que he decidit llegir-me per participar en l’última tertúlia. No sabia ben bé quin llibre escollir per fer aquesta ressenya i, cansat de fer crítiques positives sense molt transfons, he volgut elegir aquest llibre. Llegir per a créixer me’l va aconsellar la meua tia, que és mestra, per mostrar-me que tipus de llibre enviaven a l’escola per potenciar la lectura. Ella volia fer-me veure que aquest llibre, malgrat que te parts positives, és un llibre prou buit d’informació.

   Aquest és un llibre de Joan Carles Girbés el qual ha escrit més obres als llargs dels anys, però totes han tingut un fi més educatiu, com el recull d’obres Els llibres de Marc i Andrea (2011) que és una divertida col·lecció de llibres de cartó per a aprendre els nombres, les formes, els hàbits diaris... Pel que fa aquesta obra, Girbés pretén aplegar a totes les famílies i col·legis per ajudar a crear xiquets lectors. Aquesta obra va ser escrita l’any 2007 i ja conté dues edicions. La finalitat amb aquest llibre no era traure beneficis, sinó fomentar la lectura, com hem dit abans. Per això, moltes còpies van ser enviades a col·legis públics.

   Deixant a una banda l’objectiu primordial d’aquest llibre, anem a intentar fer una crítica des del punt de vista de la literatura. Centrant-se en el contingut escrit, observem un text ben cohesionat, però no ben organitzat perquè organitza l’obra en quatre blocs i jo sols ho faria en tres parts.

   El primer punt seria fins la pàgina 20. Aquesta part, l’autor tracta de fer-nos veure la importància de la lectura i quins efectes conté per als lectors. Com bé diu el llibre aquest capítol és exclusiu per a pares i mares. La segona part, en la meua opinió, constaria de la pàgina 21 fins la 42, però també afegiria des de la 52 fins la 63. En aquesta part, tracta de com contagiar el gust per la lectura, i l’última part, de la importància dels contes per a començar. Llavors, jo les juntaria, ja que una manera de fer lector és, com be diu el llibre, amb els contes. Pel que fa a qui està dirigida, no sabria ben bé si per a pares o per a professors. I per últim, seria la part dels consells per a escollir el llibre adequat, que va des de la 43 fins la 51.

   A més a més, com que no està completament  ben organitzada i no és una obra narrativa, el fil conductor costa més d’agafar, però no aplega a fer-se una obra difícil de llegir, al contrari, és amena. En canvi, en quan allò que vol transmetre és un poc repetitiu i no està ben enfocada per a qui està dirigida, ja que en moments de l’obra no saps ben bé si parla cap al mestre o cap al pare. Malgrat aquest fet, deixa titulars molt importants, a tenir en compte quan actuem davant dels xiquets.

 

   Pel que fa l’àmbit  gràfic, és un encert les escenes còmiques perquè és com una mena de kit-kat que t’allunya de la lectura informativa. A més, aquestes escenes estan molt ben dissenyades i totes tenen el seu punt d’humor que sempre ve be en aquest tipus de llibre. Per exemple com aquestes dues que vos afix a continuació les quals formen part del llibre:

Imatges del llibre

   Però, malgrat l’encert d’aquestes vinyetes, no concorden amb la portada del llibre que, a més de ser altre tipus de dibuix, és més seriosa i estirada que la resta de dibuixos, sense aparèixer el punt d’humor de la resta de vinyetes.

   Altrament, centrant-se amb allò que pretén transmetre el llibre, m’he quedat molt decebut. Bé és cert que m’he quedat amb titulars que són molt important per a fer lectors, però no estic d’acord amb l’afirmació que diu “no hi ha receptes miraculoses per contagiar el gust per la lectura”. En la meua opinió, sí que hi ha.  Tot allò que parla al llibre són els ingredients que tots junts formen la recepta miraculosa. Si els pares els conten llibres, si ho veuen plasmat en casa l’afició per la lectura, si els fas participar del món literari... si ho aconsegueixes, veuràs com hauràs creat un lector. Encara que no estic d’acord amb aquesta cita, també m’agradaria tractar altres que per a mi també són importants.

   “Contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor, intentar, sense imposicions, per simple contacte, imitació o seducció... El contagi/contacte més eficaç és l’exemple”. Aquesta és una cita d’Emili Teixidor que utilitza Girbés per a recalcar la importància de donar exemple els majors. I és que no sols a la lectura, sinó en la vida en general, la manera de aconseguir que un infant faça alguna cosa és demostrant-li que nosaltres ho fem. Llavors, remarcant el què he dit abans, aquesta és la recepta miraculosa, demostrar-li que la lectura és entreteniment, és oci i és divertit. Demostrem-li que no sols és educació i que ells poden elegir qualsevol llibre per a llegir perquè com passa als esports i al cinema, a tots ens agrada alguna pel·lícula o esport, és impossible que no ens agrade cap.

   Ja finalitzant  aquesta ressenya, en general, com hem va dir la meua tia, que és mestra, i ho he pogut confirmar jo, aquest llibre poc pot servir a un mestre per crear lectors a l’escola. En la meua opinió, malgrat que es refereix a nosaltres en algunes ocasions, és un llibre dedicat exclusivament per treballar a les cases. A més, com a consell per a Girbés, faltaria un últim apartat on no fora tan generalista i es centrés, de debò, en maneres més concretes d’acostar la lectura als xiquets que, verdaderament, sí hi ha. Malgrat que no ha complit les meues expectatives, com a llibre amb l’objectiu d´aprenentatge per crear lectors, no ha sigut pesat i, remarcant el que he dit abans, em quede amb cites que resumeixen ben bé alguns aspectes que ha de adquirir el pare o mare. D’aquesta manera, per concloure aquesta ressenya deixe aquesta cita de Daniel Pennac, “el verb llegir no admet l’imperatiu”. Aquesta ressenya remarca un dels ingredients per no crear lectors, sinó la manera més fàcil per allunyar als infants del nostre objectiu, LLEGIR PER A CRÉIXER.