PLA LECTOR

Pel que fa al centre al qual va dirigit aquest pla lector, ens trobem en el Col.legi Públic Fraile León, situat a un barri perifèric de la ciutat de València. És una escola jove, ja que es va inaugurar farà escassos 5 anys, i compta encara amb pocs recursos quant a instal·lacions, material, etc. En canvi compta amb un claustre molt compromès i involucrat amb la tasca docent, preocupat per formar-se i dur a terme innovacions interessants per al centre. De fet, fa dos anys iniciarem un procés de renovació educativa per tal de convertir-nos en una Cormunitat d’Aprenentatge, i ja estem realitzant una sèrie d’accions conegudes com actuacions d’èxit, entre les quals trobem les tertúlies dialògiques, els treball per grups interactius, etc.

Quant al context sociocultural en què s’inscriu el centre, el Fraile León es troba en un barri lliure de conflictivitat i delinqüència als seus carrers, habitat majoritàriament per famílies de classe mitjana, amb cap, aparentment, mancança a nivell acadèmic  (la gran part dels pares compten amb almenys amb el Graduat ), i implicat en l’educació dels seus fills. Una part molt significativa de les famílies és valencianoparlant, la qual cosa ens ha permès comptar amb el vist i plau dels pares i mares per tal de desenvolupar programes en què es fomente l’ús del valencià, el tractament de la cultura valenciana, etc. L’any passat participarem per primera vegada en les Trobades d’Escoles en Valencià, i algunes de les famílies estigueren disposades a ajudar-nos amb la preparació dels tallers.

D’altra banda, quant a l’alumnat, comptem amb aproximadament un total de 450 estudiants, uns 25 per aula. En cada curs, tant en infantil com a primària, comptem amb dues classes, una en línia valenciana i altra en línia castellana. I un fet interessant que hem observat és que mentre que els alumnes de línia valenciana, malgrat la seua llengua materna ser el valencià i desconèixer el castellà, són molt competents en les dues llengües; els alumnes en àrea de castellà, majoritàriament castellanoparlants,  mostren certs dèficits ja no sols en valencià pel seu desconeixement, sinó també en castellà. És per tant que altre dels nostres objectius mitjançant el treball de la competència literària, aprofitar i estendre les millores obtingudes a l’àmbit lingüístic.

Aprofundint una mica més en quina és la relació del centre amb les famílies,   encara que  es preocupen molt per com es desenvolupen els xiquets a l’escola, actualment no participen massa de les activitats del centre. No podem dir que treballem de manera conjunta col·legi-famílies. És un tret que pretenem millorar, ja que la base d’una comunitat d’aprenentatge és l’acció col·lectiva de tots els agents educatius.   Però, com hem dit, són famílies realment interessades en l’ensenyament dels seus fills, i moltes d’elles tracten de fomentar a casa un ambient procliu per al gust per la lectura i el desenvolupament i millora de la competència literària.

Açò s’observa clarament en què molts dels nens sí han adquirit cert hàbit de lectura. En canvi, hi ha d’altres alumnes que, tot i que no demostren rebuig cap a la literatura, aquesta activitat no entra dins de les seues prioritats. Dediquen gran part del seu temps lliure a jugar amb aparells tecnològics, a fer activitats extraescolars, etc. D’altra banda, són xiquets que mostren clarament la capacitat d’entendre tot allò que lligen, i que compten amb cert intertext lector gràcies als contes que bé els han llegit, bé els han contat a casa. 

Per tant, encara que com observem, no ens trobem en una situació dràstica quant a la competència lectora de l’alumnat, ni molt menys, però sí és un fet que pretenem millorar i incentivar, a través d’aquest pla lector. Amb aquest, esperem a més a més, desenvolupar molts altres aspectes, com hem comentat abans. A banda de millorar la competència literària i el vincle amb les famílies, el pla lector que desenvoluparem, més concretament, segueix els objectius de l’Ordre 44/2011, de 7 de Juny de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana:

▪ Fomentar l’interès per la lectura. 

▪ Desenvolupar l’hàbit lector. 

▪ Afavorir la comprensió lectora. 

▪ Foment actitud reflexiva i crítica. 

Els criteris que utilitzarem per tal d’avaluar en quina mesura ha millorat la competència literària dels nostres i les nostres alumnes, seran els següents: 

▪ Demostra comprendre allò que llig.

▪ Ha desenvolupat un hàbit lector.

▪ Distingeix les diferents parts d’una narració. 

▪ Reconeix els diferents gèneres literaris treballats. 

▪ Participa de forma activa de les activitats. 

▪ Mostra motivació i interès en la realització de les tasques. 

▪ Mostra una lectura àgil i continuada. 

▪ Fa ús dels recursos que ofereix el centre per tal de desenvolupar les activitats literàries. 

▪ És capaç d’elaborar textos amb les característiques principals del gènere tractat. 

Amb tot açò, ens agradaria assenyalar que l’avaluació de la competència literària de l’alumnat serà primordialment qualitativa i no quantitativa, i es tindrà especialment en compte com evolucionen durant el procés d’adquisició dels objectius proposats. 

Com hem esmentat, dos aspectes que al llarg d’aquest curs ens hem proposat millorar des del centre són: l’augment i millora de la participació de les famílies i la consolidació d’un hàbit lector per part dels alumnes. Ambdós fets repercutiran positivament en la competència lingüística tant de l’alumnat de línia castellana, com del de línia valenciana. Per això ens sembla fonamental iniciar la nostra acció des de la creació d’una biblioteca escolar. Comptar amb una biblioteca de centre activa és un dels requisits que caracteritza les Comunitats d’Aprenentatge, és a dir, és una de les anteriorment citades “actuacions d’èxit”. Veiem que comptant amb una espai destinat a l’activitat lectora podem incentivar i motivar en l’alumnat l’estima pels llibres i la literatura, d’una banda, i també,  és una oportunitat per tal que les famílies hi participen de les propostes escolars.

Des que s’inaugurà el nostre centre, l’estança destinada a ser la biblioteca s’ha utilitzat com a una mena de magatzem. Llavors, l’any passat, iniciarem el projecte “Lectura i biblioteca”, mitjançant el qual amb el suport de les famílies i algunes entitats del barri, engegarem una reestructuració de la sala, plenant-la de mobles i de llibres. Tot i que la gran majoria del claustre estigué rotundament a favor de portar endavant aquesta iniciativa, un petit grup de mestres, tal vegada una mica més conservadors, no van acceptar la idea de tan bona gana, per por a que el canvi repercutira negativament en la dinàmica escolar i a que les famílies rebutjaren aquesta idea.

Una part dels llibres han sigut cedits per les pròpies famílies o entitats del barri pròximes a l’escola, però la resta han estat adquirits pel centre seguint un rigorós criteri d’elecció, que expliquem a continuació. Les obres que formaran part de la biblioteca han de tenir un mínim de qualitat literària. A més, es buscarà l’equilibri entre els diversos gèneres literaris i s’integraran els clàssics de la literatura per a joves. A banda, han de ser obres mitjançant les quals es puga tractar la transversalitat, es a dir, la vinculació de les lectures amb altres àrees. Finalment, cal dir que es tractaria una temàtica variada, sense repetir temes i relacionant-los amb l’actualitat, propiciant el desenvolupament d’un pensament crític i així, l’autonomia dels alumnes com a lectors.

Pel que fa a l’espai en què s’ubica la biblioteca, hem hagut de realitzar nombroses modificacions que han requerit una inversió econòmica significativa. Quant a la distribució de l’aula, l’hem dividit  en diversos espais.  En primer lloc, un racó de lectura, en el qual els infants podran acudir per tal de llegir còmodament i amb tranquil·litat els llibres que més els agraden. De fet,  aquest curs, l’activitat del projecte s’està centrat principalment en la creació d’aquesta àrea, dotant-la de coixins, seients còmodes, decoració, petites prestatgeries…

Hi ha altre espai, amb taules i cadires, per tal que els alumnes puguen elaborar treballs, fer deures, escriure el que els abellisca, i que si ho necessiten consulten i facen ús de qualsevol dels llibre que troben al seu abast. Pensem que açò també pot incidir en el desenvolupament de la seua curiositat i esperit de recerca, així com acostumar-se a tractar amb fonts d’informació literàries. De segur que tot açò els resulta molt útil durant tota la seua vida acadèmica.

Per últim, hem establert un altre espai en què es troben  les prestatgeries (d’una altura adequada a l’estatura dels xiquets), en les quals hi ha la gran part dels llibres de la biblioteca, classificats per temàtiques. A més, al costat de les prestatgeries, hi ha dos taules rectangulars sobre les quals hi ha tres ordinadors, cedits per una tenda d’informàtica del veïnat. Així, els alumnes podran utilitzar-los si necessiten elaborar treballs en format digital, cercar en la web, etc. 

La biblioteca, a més de ser el lloc on potenciar la competència literària al centre, un espai on poder llegir i reflexionar sobre això, es desenvolupen més esdeveniments, com reunions de diferent, com tertúlies, xarrades, tallers; tipus, festes temàtiques sobre contes; visites externes de contacontes, etc.

A més, el projecte “Lectura i Biblioteca” inclou un subprojecte anual que es desenvolupa a nivell de centre, que consisteix en el següent: Cada classe haurà de llegir i treballar sobre un clàssic o altre llibre de la biblioteca al llarg del curs. Per plasmar eixa tasca, realitzarem tres activitats: primer, cada grup haurà de decorar el racó de lectura amb elements que reflectisquen el contingut del llibre triat; en segon lloc, entre tot el centre s’elaborarà un gran llibre que recullirà les petites reescriptures que realitzarà cada classe; i per últim, celebrarem una xicoteta festa de carnestoltes, un carnestoltes literari a la biblioteca, en què cada classe amb disfresses realitzarà una petita escenificació que plasme alguns aspectes del llibre. 

A banda, cada membre de l’escola tindrà un passaport de lectura individual en el qual hi constaran els llibres que s’ha llegit i la valoració pròpia que han realitzat sobre aquest, amb la qual cosa el poden recomanar a un company o poden saber quin de tots és el que li ha agradat més. 

Quant a les activitats d’aula, els objectius generals que es persegueixen són d’una banda, fomentar la lectura i crear un hàbit lector, alhora de tractar temes transversals, com ara l’assetjament escolar. A més, volem mostrar als alumnes els diferents tipus de gèneres, tals com la narrativa, el teatre i la poesia perquè ells puguen elegir aquell que més els hi agrade. Aquestes activitats estan pensades per al primer cicle de primària, on la lectura està en desenvolupament i per això, és fonamental provocar un interès cap a aquesta per a animar-los a continuar amb la seua formació lectora.  

D’aquesta manera, anem a començar el curs treballant al voltant del llibre El club dels valents de Begonya i Barrola per tal d’iniciar-los en la narrativa i tractar en aquest l’assetjament escolar. Per això, hem pensat que abans de realitzar la lectura, formarem en la pròpia classe “El club dels valents”. En l’aula, decorarem un mural en el qual constaran deu normes creades entre tots, que hauran de seguir per continuar sent membre del club. A més, en lloc de signar el mural, allò que farem serà que cadascú hi penge algun objecte que siga significatiu per a ell, així com també allò que més represente la seua personalitat, com ara una polsera, un dibuix, una cançó… Per altra part, durant la lectura, establirem una volta per setmana “l’assemblea dels valents” en la qual es tractaran els conflictes dels membres del club que han sorgit per tal de resoldre’ls. Una volta acabada la lectura, realitzarem el joc dels ànecs, el qual consistirà, amb els ulls tapats, en trobar a la mare ànec. D’aquesta manera, els xiquets deuran anar buscant amb les mans a la mare. En el cas que toquen a un altre ànec, aquest el respondrà amb el soroll corresponent a l’ànec, mentre que si toquen la mare, no els contestarà i s’agafaran de la mà per a continuar amb la recerca dels altres ànecs.  Però, la mare i un altre voluntari, que serà la cigonya, deuran estar sense els ulls tapats i parats. Mentre que la mare ha d’estar en silenci, la cigonya tindrà un soroll particular. Una vegada tots els ànecs estiguenagafats a la mare, s’observarà que la cigonya s’ha quedat sola i al obrir els ulls tots els xiquets, aquests veuran com ha quedat exclosa del grup. Amb aquest joc doncs, el que pretenem és reflexar les situacions de rebuig i exclusió social que sofreixen els xiquets a les escoles, per tal de mostrar-los que el fet de ser diferent no és motiu per a ser exclòs. 

D’altra banda, per a començar amb el teatre, hem escollit com a representant d’aquest gènere l’Odissea, un gran clàssic adaptat per al primer cicle de primària. Amb aquesta obra, pretenem introduir també els clàssics en l’escola i superar els prejudicis cap aquests. Per tant, abans de realitzar la lectura, pretenem ambientar tota la classe amb decoració de l’època dels grecs, així com també donar l’oportunitat als alumnes de disfressar-se amb les robes que aquests duien en aquell temps. Una vegada ambientat, pretenem facilitar l’entrada al món d’aquest llibre i provocar l’interès per començar a llegir-lo.

Una volta llegida l’obra, hem pensat realitzar una excursió al teatre Micalet, per tal de veure l’obra representada, ja que durant aquest curs, la representaran en aquest teatre. D’aquesta manera, els xiquets poden relacionar allò que han experimentat amb l’obra que estan veient, la figuració dels personatges, el context…

Finalment, quant a l’últim gènere que anem a tractar en aquest curs, és la poesia. L’obra representativa d’aquest gènere que hem escollit és La vida contada a un nen del veïnat, recull de poemes de Vicent Andrés Estellés per tal de mostrar-los aquest nou gènere i alhora tractar també diferents temàtiques, tals com la mort, l’amor o la vinculació al poble i les seues expressions tradicionals. Per a començar, hem pensat una activitat abans de realitzar la lectura, la qual consistirà en posar en un bol diferents papers amb paraules relacionades amb l’obra que llegirem posteriorment, de manera que un alumne a l’atzar haurà d’eixir i agafar-ne dos. A partir d’aquestes, entre tota la classe, hauran de composar un poema per a penjar-lo a l’aula com a record.  D’aquesta manera, els alumnes poden començar a tenir consciència sobre l’estructura dels poemes, la rima… Per altra part, durant la lectura, hem pensat fer una escenificació del poema del pimentó roig, amb la qual cosa primer es llegirà una vegada i a la segona, a tots els alumnes es repartirà una mica de pimentó perquè representen i interioritzen el poema. Amb això, pretenem que ells mateixos visquenaquesta experiència i es fagen una idea de les sensacions que va viure l’autor en escriure’l. Finalment, quant a l’activitat de després de la lectura, hem pensat de realitzar una mena de tertúlia on cada alumne és lliure de participar, contant allò que ha viscut, si li ha agradat, si no… A més. creiem que és una bona oportunitat per tal de saber si tractar el gènere de la poesia pot suposar alguna limitació o dificultat per a comprendre allò que es llegeix. També pot ser un avantatge el fet de compartir amb els altres els diversos punts de vista que es tenen sobre l’obra, per tal de trobar així semblances amb la resta o també, crear un espai de diàleg i debat completament obert i espontani. 

Referent a les activitats que confereixen a tota la comunitat d’aprenentatge, tenim per objectiu fomentar la participació així com també una col·laboració conjunta de tots els membres de l’escola, des de primer de primària, fins a sext. Però, cal dir que al ser una activitat prou innovadora, ens arrisquem a què moltes persones no es decidisquena participar i, per això, hem animat als pares a col·laborar amb nosaltres perquè en un futur, la lectura siga un factor motivador per apropar-se a aquestes dinàmiques. 

La primera activitat que durem a terme serà l’organització d’un contacontes que es realitzarà en la pròpia biblioteca del centre. Però, aquesta activitat no la duran a terme els docents o administracions externes de l’escola, sinó els propis familiars dels alumnes, és a dir, els pares, per tal de crear relacions i vincles escola-família. Mitjançant aquesta activitat, creiem que el fet de fomentar la col·laboració de les famílies en l’escola, pot provocar anar donant-li forma també des de casa a l’hàbit lector dels xiquets, així com també el plaer per la lectura. L’activitat es durà a terme una volta a la setmana, on un pare anirà i explicarà aquells contes que pertanyen a la temàtica de la setmana corresponent, com ara sobre la natura, contes tradicionals, contes basats en la tecnologia…

Més endavant, realitzarem l’anomenat “Carnaval literari” el dia de Carnestoltes. Ens preocupa molt la utilitat de les tasques i activitats que es desenvolupen al centre, és a dir, no volem realitzar cap activitat sense sentit educatiu o que no impliqueuna aportació o aprenentatge cap a la nostra comunitat educativa. Per tant, ens hem replantejat la festivitat del carnaval en sí mateixa, per tal que no es tracte d’una mera cercavila disfressats per l’entorn escolar, sinó, que volem aprofitar-la per aprofundir i compartir entre tots els companys allò que hem aprés mitjançant les nostres lectures. En ell, donarem una volta per tot el col·legi disfressats cada classe d’un dels personatges o de la temàtica del llibre que estan tractant en aquell trimestre. Una vegada donem la volta, acabarem tots plegats en la biblioteca, realitzant l’actuació corresponent de cada classe. En el nostre cas, hem pensat aquesta activitat per al llibre de poesia, concretament el poema del pimentó torrat, per la qual cosa, els alumnes podrien anar disfressats de verdura. A més, cada aula prepararà una cançó o una actuació per animar i ambientar el carnaval, creant un espectacle únic i irrepetible. Per a explicar el poema, els alumnes podrien crear un rap amb ell, i així trencar els estereotips que es tenen de la poesia. El que pretenem amb aquesta activitat és que els xiquets gaudisquen d’un dia conjunt on puguen compartir experiències literàries al mateix temps que ho estan passant bé. 

Per últim, per a celebrar la setmana del llibre, realitzarem entre tots els membres de l’escola un llibre comú. Aquest llibre constarà de petits contes relacionats amb les obres que estiguen veient en aquell moment. Els alumnes, podran realitzar canvis als contes, així com també atribuir als diferents personatges altres personalitats o bé crear un final alternatiu. Allò que volem és que no fagen un resum de la història, sinó que creen una història únicament de la classe, tot havent treballat junts. Una vegada cada classe haja escrit la seua història, es posarà en comú cadascun dels treballs per a unir-los, enquadernar-los i donar-li una còpia a cada classe. Amb aquesta còpia, el mestre podrà llegir cada setmana una d’aquestes històries que han creat la resta de classes de l’escola. Cal dir que amb aquesta activitat, també pretenem fomentar la creativitat i la llibertat d’expressar totes aquelles idees que se’ls passen pel cap, de manera que cada proposta pot ser bona. 

Aquestes són les activitats que constituiran el nostre pla lector anual tant a nivell d’aula com a nivell de centre, i que constitueixen la part fonamental del nostre projecte “Lectura i Biblioteca”. Una acció que té com a espai comú i conductor la biblioteca del centre,  i mitjançant la qual pretenem una millora tant de la competència literària i lectora del nostre alumnat, com una vinculació forta de les famílies i el veïnat amb el centre. Malgrat això, som conscients que no si aquesta tasca no comença amb nosaltres, és a adir, si els docents no mostrem interès per la lectura, no serem capaços de transferir el plaer per aquesta als nostres i les nostres alumnes.